síl·laba

Definició de síl·laba: és el grup fonètic més elemental. Antigament (Grècia) hom considerava que hi havia síl·laba allà on aparegués una vocal o un diftong (centre sil·làbic). Actualment hom pot comprovar l'existència de síl·labes sense aquest tipus de nucli (--> sonant, p. ex. en anglés i txec). Per a definir la síl·laba cal conéixer el lloc exacte on té els seus límits (sil·làbics).

Saussure / Grammont

· límit sil·làbic: 1. / (explosió, so creixent) 2. \ (implosió, so decreixent).
· representació de la síl·laba: 

(Dos gràfics per fer)

Grammont: obertures creixents - obertures decreixents.

Divisió de les síl·labes segons la gramàtica tradicional:

a)

• directes: ca-sa, po-ma. Consonant + vocal.
• inverses: in-hòs-pit, ad-vers. Vocal + consonant.
• mixtes: in-hòs-pit, ad-vers. Consonant + vocal + consonant(s).

b)

• síl·laba lliure: acaba en vocal.
• síl·laba travada: acaba en consonat.

Anomenem sil·labació la divisió d'un mot en síl·labes segons els límits sil·làbics.

F. LÁZARO CARRETER: Diccionario de términos filológicos, Madrid: Gredos, 1977.
G. MOUNIN: Diccionario de lingüística, Barcelona: Labor, 1979.

Definició de sil·labema o sonant: so no vocàlic que en algunes llengües pot ser el centre sil·làbic; consonants que poden tenir funció sil·làbica (l, r, m, n...). Hom anomena també sonants les semiconsonants [j, w].

Exemples de l'anglés: people 'gent' ['pi:pļ], mutton 'corder' ['mʌtņ].

Exemples del txec: stŗč pŗst skŗz kŗk "passa el dit a través del coll!".

Representació del sil·labema: stŗč / stṛc.

D'Apunts personals sobre mètrica (1985).