Mèt. «Composició poètica (o també escrit en prosa) en què les lletres inicials o d'altres d'expressament destacades, llegides de dalt a baix o a la inversa, donen noms o frases intel·ligibles. Els acròstics verticals solen tenir tants versos com lletres són necessàries per a la llegenda apropiada. Com que generalment contenen una intenció encoberta, per la lloança, la galanteria o la maldiença, defugen una estricta valoració literària. Mai no han tingut gaire difusió en català; amb tot, n'hi ha uns rars exemples procedents dels trobadors i dels poetes del segle XVII i a la premsa satírica del segle passat. I àdhuc algun de molt recent, com aquest de M. Vayreda:
Obligades a viure en companyia,
Lligades a la terra i als camins,
Immerses en la pau de cada dia,
Verdes o blaves i amb el sol a dins.
Esclats de fruit -- les branques ben curulles!
Reclam de tords i grives en dejú,
Espai del vent que dansa entre les fulles,
Sopluig de somnis amb el cor ben nu.»
(O. C[ardona], DLC, p. 18).
Perquè intensament calia aspirar saborosos salnitres obscurs,
pintàvem iris clars, astres salvatges, sols obsessius.
Salvador Jàfer, Érem de seda, Homenatge a Picasso, 1983.
http://salvadorjafer.net/denlloc/Poesia/08PI3.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada